FCC Construcción

El pont de l'Assut de l'Or s'anomena així per aquest element de la xarxa hidràulica històrica de la ciutat que permetia elevar el nivell de l'aigua i canalitzar les sèquies per al reg de l'horta. Està situat a la prolongació del carrer Menorca i connecta els límits nord i sud de l'antiga llera del riu Túria.

Dissenyat per Santiago Calatrava i construït per FCC Construcción per a CACSA (Ciudad de las Artes y de las Ciencias, S.A.), aquesta gran obra s'ha convertit en el pont més llarg i en el punt més alt de València.

La seva estructura lleugera i elegància tècnica presenten unes qualitats estètiques innegables, que formen un conjunt harmònic, i s'integren totalment en l'entorn arquitectònic de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Es tracta d'un pont atirantat, d'estructura d'acer i formigó blanc, de 180 m de longitud, un pes de 5.500 t i una torre de 125 m d'alçària. Està sustentat per 29 cables davanters, en forma d'arpa, i 4 conjunts de cables tubs posteriors de retinguda.

El pont s'ha projectat mitjançant una sèrie d'arcs enllaçats en alçat i una directriu recta en planta amb un tauler que salva una llum entre suports de 180 m i una alçària màxima de 10 m sobre el nivell dels passeigs de la urbanització. L'amplària del pont és de 39 m.

El tauler metàllic se suporta mitjançant una sèrie de tirants ancorats a una torre inclinada de directriu corba. Està format per una espina central en biga caixa metàllica bicellular, que segueix el traçat en alçat de la calçada. Des d'aquesta espina, arrenquen en volada les 72 costelles de suport de les lloses de les calçades, amb separacions uniformes de 5,00 m, dissenyades com a bigues metàlliques en doble T de cantell variable. Cada costella pesa 21 tones i fa 6 metres d'ample per 14 de llarg.

La torre, també metàllica, presenta un pendent variable que arrenca a 150 m del suport nord amb una inclinació aproximada de 40 graus en l'arrencada i acaba a l'extrem superior tangent sobre la vertical.

Quant a la illuminació, s'ha evitat entorpir la visió de conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, per la qual cosa la illuminació es concentra en el tauler i en la torre.

La construcció d'aquesta infraestructura obre una de les vies més importants de la ciutat de València, el bulevard sud, trenca l'horitzontalitat de la Ciutat de les Arts i les Ciències i connecta l'Oceanogràfic, l'Àgora, l'Umbracle, el Museu de les Ciències, l'Hemisfèric i el Palau de les Arts Reina Sofia.

Aquest pont fa possible donar la volta completa a la ciutat, i connecta la ronda nord i el bulevard sud. Amb tres carrils en cada sentit suporta un trànsit mitjà de 70.000 vehicles diaris. A més està preparat perquè en un futur hi passi el tramvia (L2), amb un carril específic de 3,5 m. Al centre disposa d'una plataforma per als vianants i per a carril bici.