FCC Construcción

El pont atirantat de l'Alamillo a Sevilla és una obra singular en la seva concepció. El principi de funcionament és el d'una balança en què l'equilibri s'obté mitjançant la volada de la pilona de 132 m d'altura en un angle de 58 º sobre l'horitzontal. Amb l'execució d'aquest projecte de Santiago Calatrava, es van aconseguir els objectius següents:

• Salvar la dàrsena sense cap tipus de suport intermedi, integrar el marge dret a Sevilla i generar una gran superfície d'aigua sense cap tipus d'obstacle, i aconseguir una llum de 200 m, que entra en el domini tècnic dels ponts atirantats.
• L'establiment d'una connexió eminentment urbana que serveix com una fita al desenvolupament tecnològic assolit i una mostra de l'estat de la tècnica de la construcció en el país.
• Construir un pont que és un símbol de l'Exposició Universal i un nou monument digne de la ciutat de Sevilla.

A la torre en què s'ancoren els tirants és una estructura composta de formigó i acer. La seva secció transversal és variable amb un alleugeriment circular de 4 m de diàmetre fins a la cota 76 i de 2 m des de la cota 76 fins a la 132. La inclinació de la torre permet equilibrar el tir dels tirants sense emprar cables de retenció.

El tauler està format per un calaix metàl·lic d'ample variable i les seves volades laterals de 13,20 m d'amplada. El calaix metàl·lic té 4,40 m de vora i la seva secció transversal forma un hexàgon les ales superiors i inferiors del qual van variant d'amplada, des de 3,75 m a 6,394 m en el forjat superior, i de 3,246 m a 5,89 m en el forjat inferior. Les volades estan compostes per costelles metàl·liques separades 4 m i per una llosa superior de formigó armat constituïda a base de plaques prefabricades de 10 cm d'espessor i de 13 cm de formigó col·locat "in situ" damunt d'aquestes plaques. El tauler s'ancora a la torre mitjançant 13 parelles de tirants paral·lels, que neixen de les vores del calaix metàl·lic central.