FCC Construcción

L'antic edifici de Correos, ara denominat Palacio de Cibeles, situat a la madrilenya plaça de Cibeles, a Madrid, és un conjunt integrat per dos edificis, separats per un gran pati interior, que comprèn una superfície construïda de 44.613 m2.

La història del conjunt arquitectònic es remunta a començaments del segle XIX, quan les Corts aproven la construcció d'un edifici per a la seu central del servei de correus de l'Estat espanyol. L'adjudicació del projecte va recaure en el presentat per l'arquitecte Antonio Palacios i els enginyers Joaquín Otamendi i Ángel Chueca Sainz. Les obres van començar a l'abril de 1907, però la inauguració oficial no va tenir lloc fins al 14 de març de 1919, amb la presència del rei Alfons XIII i la seva esposa Victòria Eugènia. Immediatament, l'edifici es va convertir en un símbol de modernitat i progrés.

Cal destacar com a curiositat que el seu import va pujar a dotze milions de pessetes (gairebé el triple del que es va pressupostar inicialment), i que popularment es va conèixer com a "Nostra Senyora de les Comunicacions", per la seva grandiositat i aparent estètica catedralícia.

L'estil arquitectònic de l'edifici és una mica difús i no es pot enquadrar dins de cap dels preestablerts fins al moment de la seva construcció. Pren elements del neogòtic, neoplateresc i modernista català, però amb un caràcter molt peculiar que el fan un tipus d'estil únic. Estructuralment es van prendre les idees d'arquitectes de la categoria de Gustave Eiffel i Otto Wagner.

La façana de l'edifici és del color blanc característic de la pedra de Novelda, material amb què està construïda. Conté nombrosos pinacles al llarg de tota la cornisa superior i l'ornamentació d'aquesta té una marcada inspiració vienesa (estil Secessionsstil austríac), originari de l'ocàs de l'Imperi austrohongarès. Els detalls ornamentals van creixent a mesura que s'eleva la cota des del nivell de carrer, la qual cosa obliga a mirar cap amunt, i dóna valor i espectacularitat a l'immoble.

L'edifici té dues torres laterals que delimiten la façana amb la glorieta de Cibeles, i una torrassa central, que arriba a una altura de 70 m a cota de carrer, on s'allotja un rellotge elèctric amb il•luminació nocturna.

Un dels elements arquitectònics més destacats del complex és el gran hall d'entrada, o gran vestíbul principal, al qual s'accedeix per l'entrada principal, al seu torn coronada per una gran rosassa central. Aquest vestíbul és la dependència més important de l'edifici, per les seves dimensions i pel seu emplaçament. S'hi poden veure nombroses galeries d'arc de mig punt amb columnes adossades, unes vidrieres espectaculars i sostres decorats amb pintures de diferents tons cromàtics.

Amb motiu d'un acord entre el Ministeri d'Hisenda i l'Ajuntament de Madrid, a partir de 2003 se'n fa la restauració més recent i completa, amb l'objecte d'adaptar-lo com a seu definitiva de l'Ajuntament de la capital.

A conseqüència d'això, resulta guanyador del projecte de restauració l'equip d'arquitectes encapçalat per Francisco Rodríguez Partearroyo, i executat per FCC. La remodelació és total. S'adapta l'edifici a les necessitats actuals i se'l dota de tots els serveis i les instal•lacions més moderns, però se salvaguarden aquells elements arquitectònics més destacats, com ara el vestíbul principal (seu d'un futur museu de la ciutat), les rajoles de les escales de comunicació interior (rajola ornamental andalusa de finals del segle XIX, elaborada a mà), 771 m2 de rehabilitació de vidrieres; s'han deixat al descobert les bigues metàl•liques reblades que anteriorment estaven cobertes de maçoneria i no deixaven apreciar la important capacitat tècnica, similar a la que manté dempeus la Torre Eiffel.

Com a colofó a la rehabilitació, es va cobrir el pati interior (també anomenat passatge d'Alarcón), que comunica els carrers d'Alcalá i Montalbán, mitjançant una gran volta vidrada de 2.850 m2 i que possibilita el seu aprofitament com una gran sala d'actes. Aquest cobriment vidrat ja estava previst en el projecte original de Palacios-Otamendi, però no ha estat fins a aquesta última remodelació que s'ha dut a terme.