Emblema de la ciutat de Lleó

Aquesta obra dels arquitectes madrilenys Luis Moreno Mansilla i Emilio Muñón és un dels emblemes de la renovació urbana de la ciutat, juntament amb el Museu d'Art Contemporani, dissenyat pels mateixos arquitectes i construït també per FCC.

L'orientació de l'edifici cap a la plaça veïna de San Marcos i l'hostal d'origen plateresc és un homenatge a la història de Lleó, reflectit també en la utilització de grans peces de marbre travertí a les façanes, com a influència de l'origen romà de la ciutat. Discret, no depassa els edificis circumdants, especialment l'antic convent presó de Quevedo.

L'edifici, de 9.000 m2 construïts, té tres plantes i s'articula en dos volums clarament diferenciats en forma i funcions. El principal, més auster i discret, acull la sala de concerts amb capacitat per a 1.200 persones amb un disseny bifocal, que permet adaptar l'espai de diferents formes depenent del tipus d'espectacle que s'hi ha de representar; hi destaca la sala simfònica totalment recoberta de fusta. El segon espai, més obert i alegre, acull la sala d'exposicions. Es tracta d'un prisma esvelt i vertical amb una façana inconfusible de finestres d'estètica cubista, summament expressiva.

L'Auditori de Lleó ha obtingut molts premis i reconeixements entre els quals destaca el Premi d'Arquitectura Espanyola 2003, concedit pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.