Icona arquitectònica lleonesa amb qualitat tècnica i constructiva

Dissenyat pels arquitectes Emilio Muñón i Luis Moreno Mansilla, es troba situat en una zona residencial a l'oest de la ciutat de Lleó. En els darrers anys, s'ha consolidat com un dels centres artístics de referència a Espanya.

La geometria de la planta és una de les peculiaritats més destacades del museu, una geometria complexa que ve heretada de la d'alguns paviments d'origen romà, que mitjançant dos polígons (quadrat i rombe) permet desplegar una superfície contínua, regular o irregular, sobre un pla.

La nuesa del formigó blanc es fa protagonista a l'interior, on les galeries se succeeixen unes rere les altres a causa de l'absència d'espais de circulació com passadissos o distribuïdores, la qual cosa permet realitzar exposicions de diferents mides i característiques. Cada sala constitueix un espai continu, però diferenciat, que s'obre a les altres sales i patis, i propicia visions longitudinals, transversals i diagonals. De forma i dimensió variable, s'alternen espais íntims a l'aire lliure que recullen i nodreixen de llum les sales.

El moviment que caracteritza el pla de l'edifici contrasta amb la subtilesa de la façana, composta per més de 3.351 vidres (d'aquests, 2.719 són translúcids) sustentats per 500 bigues de ferro.

El mosaic de vidres de 37 colors que rep el visitant a la façana principal s'ha obtingut a partir de la digitalizació d'una imatge de la vidriera El Halconero, de la Catedral de Lleó.

L'abril de 2007, el MUSAC va ser guardonat amb el Premi Mies Van Der Rohe d'Arquitectura Contemporània per la seva qualitat conceptual, tècnica i constructiva. El premi de caràcter biennal és concedit per la Unió Europea i la Fundació Mies Van Der Rohe de Barcelona; el seu principal propòsit és reconèixer i recompensar la qualitat de la producció arquitectònica a Europa.