La caverna d’andanes més gran del món

Una gran obra d'enginyeria civil que disposa de la caverna d'andanes més gran del món, excavada en sòl.

La nova estació de Puerta del Sol, situada a la plaça del mateix nom, construïda per FCC per a la Direcció General d'Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment, forma part del segon túnel de rodalies entre Atocha i Chamartín, de 8.500 metres de longitud, en servei des del 9 de juliol de 2008.

La seva construcció, única per les característiques i l'emplaçament, ha suposat un desafiament tècnic molt important que colloca l'enginyeria espanyola en primera línia mundial.

L'estació està formada per dues parts principals: la caverna d'andanes i el vestíbul d'accés a l'estació i de connexió amb el metro.

La caverna

La caverna d'andanes és la més gran del món que fins avui s'ha excavat en el sòl. Fa 207 metres de longitud, 20 d'amplària i 15 d'alçària.

S'ha dissenyat com un espai en dues alçàries, la zona inferior d'andanes i el nivell superior, anomenat "mezanina", que facilita la circulació de viatgers al llarg de tota la nau per a l'accés a les andanes i el vestíbul de l'estació. Està situada sota l'illa est del carrer Montera. S'ha construït mitjançant el mètode alemany, que és un procés ordenat d'excavació i formigonatge de galeries successives realitzades per mètodes miners tradicionals. En el procés constructiu, s'executa en primer lloc la secció estructural de la caverna i després es fa l'excavació interior.

Per a això, en una primera fase, que es va iniciar al novembre de 2004, es van excavar dos pous des dels quals es va emprendre l'execució de la caverna. Aquests pous, amb un diàmetre de set metres, es van dur a terme per trams fins a assolir el seu nivell de base, que al pou del carrer Montera es va situar a 40 m de profunditat, equivalent a un edifici de 13 plantes. Després, des dels pous, es van executar els tractaments previs del terreny mitjançant injeccions de consolidació, reble de buits, compensació, reforç i millora, tot això per assegurar la protecció completa dels edificis i estructures situats sobre la caverna. Amb aquestes actuacions s'ha garantit l'estabilitat d'una superfície d'hectàrea i mitja. La longitud acumulada dels forats de trepant realitzats per a injeccions supera els 15 quilòmetres.

Tot el procés de construcció de la caverna s'ha seguit mitjançant 400 elements de control, situats a la superfície i a les edificacions pròximes, les dades dels quals es prenien i analitzaven diverses vegades al dia.

Vestíbul de l'estació

El vestíbul de l'estació d'accés i intercanvi amb el metro està situat a la part oriental de la plaça, on hi havia les antigues parades d'autobusos.

S'ha construït des de la superfície mitjançant pantalles, té 7.500 m2 de superfície, distribuïts en sis nivells, i una profunditat de 28 metres, equivalent a l'alçària d'un edifici de nou plantes.

Abans de començar les obres, va caldre habilitar l'espai necessari per construir-lo. Per a això, es va dur a terme una fase prèvia de detecció i localització de fins a 226 serveis, pertanyents a 30 entitats, molts dels quals no figuraven en cap registre. Posteriorment, es va procedir al desviament, reordenació i millora. La complexitat del desviament de serveis va obligar a construir dues noves galeries, amb una alçària equivalent a un edifici de dues plantes. En una d'aquestes, s'hi han situat dues canonades de subministrament d'aigua de gran diàmetre, i en l'altra, la resta de serveis reordenats. També ha estat necessari allotjar a l'estació un nou centre de transformació elèctrica.

Aquesta gran obra d'enginyeria ha estat objecte d'un tractament arquitectònic molt cuidat. L'accés al vestíbul està dotat d'escales mecàniques, la qual cosa ha fet necessari, per a la seva protecció, construir-hi un templet, obra d'Antonio Fernández Alba, arquitecte de reconegut prestigi i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. La singularitat i el disseny acurat d'aquesta estructura d'acer i cristall passarà a formar part de la imatge de la Puerta del Sol, un dels llocs més representatius de la ciutat.

A l'interior, els espais s'han adaptat a les diferents exigències plantejades, entre les quals cal destacar una nova comissaria de policia i el museu que allotja les restes de l'església del Buen Suceso, trobades quan va començar la construcció del vestíbul. També, com és habitual en les estacions ferroviàries, la de Sol té un rellotge que, en aquest cas, reprodueix en l'esfera la del famós rellotge de la Puerta del Sol.

L'estació de rodalies disposa de 16 escales mecàniques a la caverna d'andanes i de 14 a l'intercanviador. També té avançats sistemes de seguretat, comunicació i accessibilitat, entre els quals cal destacar un total de vuit ascensors; tres pous de ventilació, sortida d'emergència, equips de detecció i extinció d'incendis, circuit tancat de TV i telefonia mòbil, entre altres installacions.

S'ha prestat una atenció especial a l'accessibilitat per a les persones discapacitades. S'hi han incorporat, entre altres mesures: una franja guia d'orientació integrada en el paviment; indicacions en braille a les baranes i ascensors; doble passamans en baranes; paviment senyalitzador a la vora de l'andana, així com un cordó lluminós que l'andana assenyala la parada del tren a l'andana.

L'estació de Sol serà un nou punt d'intercanvi entre la xarxa de rodalies i la de metro, que permetrà una connexió fàcil entre les línies C-3 i C-4 de rodalies amb les línies 1, 2 i 3 de metro. Es preveu que el 2010 utilitzin la nova estació més de 70.000 viatgers diaris.