Els oferim el primer número del nostre butlletí de notícies en línia en el qual els informarem puntualment de les activitats de FCC Construcción.
Aquest butlletí es publicarà a la pàgina web mensualment. Si el vol rebre al seu correu electrònic, subscrigui-shi si us plau.

Adjudicacions més importants:
Nou pont sobre el Danubi entre les ciutats de Vidin (Bulgària) i Calafat (Romania) per un import de 116 milions deuros per al Ministeri de Transports de Bulgària.
Eix diagonal central A-316. Tram: Variant de Mancha Real (Jaén), per un import de 32,7 M , en UTE amb una empresa local, per a Gestión de Infraestructuras de Andalucía (GIASA), de la Junta dAndalusia.
Carretera de nou traçat CV-13 des de Torreblanca a les instal·lacions aeroportuàries de Castelló, per un import de 30,7 M , en UTE amb una altra empresa, per a la Direcció General dObres Públiques, de la Generalitat Valenciana.
65 vivendes (58 unifamiliars adossades i 7 aïllades) a San Antonio de Benagéber (València), per a Espai i Urbanisme, per 9,5 M .
Col·lectores de Matías Hernández, Quebrada Palomo i Santa Rita, a Panamà, per un import de 8,1 M , per al Ministeri de Sanitat del Govern de Panamà.
|
Adjudicada lautopista més gran dÀustria
Un consorci liderat per lempresa Alpine Mayreder, filial austríaca de FCC, ha guanyat el concurs públic més gran adjudicat mai fins ara a Àustria, que inclou el projecte, el finançament, la construcció i lexplotació durant 30 anys de la primera autopista de concessió a Àustria.
El projecte, la inversió del qual arriba, aproximadament, als 945 milions deuros, estarà finançat, totalment, de forma privada. El finançament aliè daproximadament 800 milions deuros laportaran diversos bancs, entre els quals es troba el Banc Europeu dInversions, amb una aportació de 350 milions deuros. El Deutsche Bank ha assessorat en lestructuració del finançament.
Estem parlant duna autopista en forma dY de 51 quilòmetres de longitud que inclou lexecució del primer tram parcial de lA5 des de Viena en direcció a la República Txeca, entre les ciutats dEibesbrunn i dSchrick, així com també la prolongació de lanell nord-est de Viena, on començaran les vies ràpides S1 i S2.
El període de construcció del projecte és de tres anys i la futura via disposarà de dos carrils per cada sentit en el tram que correspon a la circumval·lació, i de tres carrils en el tram que correspon al traçat de lautopista.
Durant tot el trajecte es construiran 14 enllaços, 98 obres de fàbrica, un túnel de gairebé dos quilòmetres i dos trams de fals túnel.
Hospital de Son Dureta II
La Unió Temporal dEmpreses formada per FCC, Dragados, Melchor Mascaró i Llabrés Feliu serà lencarregada de construir lhospital de Son Dureta II després de ser proposada per la Mesa de Contractació del Govern de les illes Balears en obtenir més puntuació que loferta presentada per OHL. Dragados i FCC també tindran el dret dexplotació del centre durant 30 anys, cosa que implica la gestió de tots els serveis que no siguin mèdics de lhospital.
El gener de 2007 començaran les obres del nou centre hospitalari de referència, que tindrà un cost de 635 milions deuros. Segons Aina Castillo, consellera de Salut i Consum de Balears, aquest és el contracte més gran del país adjudicat en el camp de la concessió sanitària privada. El centre estarà format per un edifici dhospitalització amb capacitat per a 987 llits, un edifici de diagnosi i tractament donze blocs, un edifici industrial, un edifici de recerca i dos aparcaments.
Sestima que les obres tinguin una durada de 30 a 40 mesos.
Eix Atlàntic dAlta Velocitat. Tram: Vigo-Das Maceiras (Pontevedra)
La Direcció General de Ferrocarrils del Ministeri de Foment ha adjudicat a FCC Construcción, en associació amb una altra empresa, la construcció dun tram de nou traçat per a la Línia dAlta Velocitat de lEix Atlàntic que transcorre pels termes municipals de Vigo i Redondela (província de Pontevedra) de 7,123 km de longitud. Aquesta obra implica construir dos túnels en paral·lel de 5,9 km de longitud i 9,5 metres de diàmetre, que suposen el 85% del traçat.
La línia del ferrocarril dAlta Velocitat Eix Atlàntic circula entre El Ferrol i la frontera amb Portugal, i passa per la Corunya, Santiago i Vigo.
El pressupost de lobra és de 183.190.046 i es preveu realitzar-la en un termini de 47 mesos.
Nacional
Obres de regulació per a recàrrega d'aqüífers mitjançant els excedents hivernals del riu Belcaire (Castelló)
El mes de juliol passat van començar les obres per a la recàrrega daqüífers mitjançant els excedents hivernals del riu Belcaire (Castelló) que suposarà una inversió de 17,5 milions deuros i que té un termini dexecució de 17 mesos. A lacte amb què es van inaugurar les obres hi van assistir el director general de la societat Aguas de las Cuencas Mediterráneas, Acuamed, Adrián Baltanás, el subdelegat del Govern de Castelló, Juan María Calles, el president de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Juan José Moragues, lalcalde de Vall dUixó, Josep Tur, i el president de la comunitat de regants Manuel Esteve.
Aquesta actuació del programa AGUA encomanada pel Ministeri de Medi Ambient a Acuamed i adjudicada a FCC Construcción i a una altra empresa, permetrà laprofitament daproximadament 5 hectòmetres cúbics anuals mitjançant la derivació i regulació de cabdals del riu Belcaire i la recàrrega als aqüífers de la zona de la Vall d´Uixó, Moncofa i Almenara.
FITXA
Nom de lobra:
Oficines Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)
Promotor / Propietari:
Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)
Autor del Projecte:
Batlle i Roig Arquitectes
Pressupost:
12.079.000
Termini execució:
17 mesos
Equip dobra
Cap dobra:
Albert Miret
Ajudant dobra:
Miguel Moral
Ajudant dobra:
Raúl Muzas
Encarregat:
Andrés Pérez
Administratiu:
Jesús Bustillo
Assistència tècnica:
Master Ingeniería
Oficines del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)
El mes doctubre passat es va inaugurar el nou edifici doficines que FCC Construcción ha realitzat per al RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya), juntament amb les actuals instal·lacions a lavinguda Diagonal de Barcelona.
La superfície total construïda és de 22.572 m2, i consta de quatre plantes, soterrani, planta baixa a dos nivells, i dues plantes pis. Hi ha dos nuclis de comunicació verticals per a totes les plantes, amb dos ascensors i una escala.
Els tres soterranis es destinaran al pàrking; la resta són oficines del club.
FITXA
Nom de lobra:
Eje Diagonal Intermedio Úbeda-Jaén-Lucena-Estepa. Tramo.: Enlace Oeste de Mancha Real a Variante Noroeste de JaénEix Diagonal Central Úbeda-Jaén-Lucena-Estepa. Tram: Enllaç Oest de Mancha Real a Variant Nord-oest de Jaén
Promotor / Propietari:
Junta dAndalusia. Conselleria dObres Públiques i Transports
Autor del Projecte:
Iñigo Barahona Fernández
Pressupost:
42.885.606,01
Equip dobra
Director dobra:
Julio Pedernal Álvarez
Gerent:
Juan Diego Romero Martínez
Cap dobra:
Luis Fernando Lozano Ruiz
Cap doficina tècnica:
José María Gómez Fuster
Caps de producció:
Juan Sevillano Polaina (terres, drenatges i fermes)
Justo García-Viso Carrasco (estructures)
Cap de qualitat:
Guillermo Abraham de Fuentes Maroto
Cap dadministració:
Melchor Cobo Juan
Eix Diagonal Central Úbeda-Jaén-Lucena-Estepa. Tram: Enllaç Oest de Mancha Real a Variant Nord-oest de Jaén
El mes doctubre passat van finalitzar les obres de lEnllaç Oest de Mancha Real a Variant Nord-oest de Jaén (Eix Diagonal Central Úbeda-Jaén-Lucena-Estepa), projecte adjudicat per la Conselleria dObres Públiques i Transports de la Junta dAndalusia i que sha executat en UTE amb una altra empresa. Aquest tram dautovia està situat al terme municipal de Jaén i té una longitud de 8.923 metres.
El disseny del traçat ha estat complex i sha ajustat als nombrosos condicionants existents a la zona: explotacions ramaderes, basses daigua, jaciments arqueològics, un sòl urbanitzable programat, etc. A més, com el tram travessa el riu Guadalbullón, sha construït un viaducte de 675 metres de longitud.
Aquesta nova via es va inaugurar el 16 doctubre i va comptar amb la presència de Manuel Chaves, president de la Junta dAndalusia.
Ampliació i reforma de lHospital Rafael Méndez de Lorca (Múrcia)
Lampliació i reforma de lHospital Rafael Méndez de Lorca van finalitzar el juliol del 2006 després de quatre anys i mig de feina. Les obres realitzades han consistit fonamentalment en la construcció d'una nova Unitat dHospitalització per a 33 llits, i la reforma de les cinc existents; un edifici independent de Consultes Externes; una Residència de Personal Sanitari amb 14 habitacions; una nau per a magatzem de residus i productes químics de 1.600 m2 de superfície; una nova unitat dUrgències; lampliació de la unitat de Psiquiatria; la realització dun nou Hospital de Dia; lampliació de les unitats dHemodiàlisi, Rehabilitació, Al·lergologia i Anatomia Patològica; lampliació de lÀrea dAdministració i Gerència; la realització dun nou quiròfan; la substitució de refrigeradors existents; la instal·lació duna nova central dincendis que abraça la totalitat de lhospital.
El total de la superfície construïda és de 16.618m2, dels quals 5.162m2 corresponen a superfícies de reforma i 11.456m2 a superfícies dampliació. Limport total ha estat de 19.642.295 .
FITXA
Nom de lobra:
Nova carretera daccés al port de Castelló
Promotor / Propietari:
Ministeri de Foment
Autor del Projecte:
Luis Matallana
Pressupost:
103.933.214,2
Unitats dobra
Excavació:
849.263 m3
Terraplens i rebliments: 991.336 m3
Terra vegetal:
279.333 m3
Barreges bituminoses en calent:190.590 t
Formigó estructural: 113.618 m3
Acer darmar: 15.032 t
Estaques: 27.132 Ml
Pantalles in situ: 35.658 m2
Equip dobra
Cap de departament:
Vicente Montoliú
Cap dobra:
José Miguel Rodíguez
Cap de producció:
Gerardo Cruz i Luis Pérez
Cap doficina tècnica:
Javier Mart ín
Encarregats:
Ángel Correcher
Ramón Segura
Autovia CS-22. Nova carretera daccés al port de Castelló
Aquesta autovia de nou traçat, que connecta amb la dàrsena nord del port, té una longitud d11,5 km i es compon de dues calçades amb dos carrils. La nova carretera és més segura, té més capacitat i aconsegueix que hi hagi menys interferència sobre lentorn urbà que la generada per laccés actual. Sestima que hi circularan uns 14.000 vehicles al dia.
Cal destacar, com a elements tècnics importants, lexecució de dos falsos túnels, un a la variant del Grup Lourdes de 280 m de longitud i laltre al tram final de penetració a la dàrsena nord del port de 500 m, que minimitzarà limpacte de lobra en un entorn sensiblement urbà.
FITXA
Nom de lobra:
Rehabilitació de lArxiu General de Simancas
Promotor / Propietari:
Ministeri de Cultura (Gerència dInfraestructures i Equipaments de Cultura)
Autor del projecte:
Mario Pírez Fernández
Pressupost:
8.461.507
Equip dobra
Cap dobra:
Luis Hernández Blanco
Ignacio Rodríguez de Guzmán Cantalapiedra
Cap de departament:
Sergio Ramos Alonso
Cap de producció:
Ignacio Rodríguez
Administratius:
José Franco Carpio
Carmen Ollero Cuesta
Encarregat:
Miguel Jiménez González
Tècnic dinstal·lacions:
Juan Carlos Herrera Merino
Arxiu de Simancas
Les obres de rehabilitació de lArxiu de Simancas, Valladolid (un dels arxius més importants dEuropa, creat per Carles V al segle XVI, que conté documents dels segles XV al XIX), van començar el juliol del 2003 i shan inaugurat el gener del 2007.
Van ser encarregades pel Ministeri de Cultura i han consistit en la centralització de les instal·lacions de tot larxiu i la construcció dun edifici annex dacollida. Com es tracta d'un edifici històric en ple ús, shan realitzat les obres respectant lactivitat pròpia de larxiu i mantenint la circulació entre les sales.
Lexecució sha realitzat en dues fases: la primera referida a làrea de Dipòsits Documentals i la segona a la resta de lArxiu, així com els nous espais exteriors.
A la zona exterior de la fossa hi ha un edifici administratiu de nova planta, anomenat Promoció i Difusió, que dóna un nou ús a lesplanada situada davant de lArxiu i que centralitza bona part dels elements de climatització, que es distribueixen des daquí a la resta de les instal·lacions. En total hi ha una superfície per a exposicions, congressos, instal·lacions i administració de 2000 m².
A més de la rehabilitació i reestructuració de larxiu, sha adequat el passeig de Ronda i sha enjardinat la fossa que envolta ledifici. Això inclou el tractament de les sales dels investigadors, les zones dadministració i gestió i la dotació per a lús dels àtics de ledifici. La superfície afectada daquesta zona és duns 10.000 m².
Internacional
FITXA
Nom de lobra:
El Corte Inglés- Vila Nova de Gaia
Promotor / Propietari:
El Corte Inglés
Autor del projecte:
Camilo Cortesão Associados
GEG - Gabinete de Estruturas e Geotécnica
Empresa constructora:
UTE formada por las empresas RAMALHO ROSA COBETAR (filial de FCC en Portugal), y MOTA
ENGIL
Gerents de la UTE:
Jorge Oliveira, Ingeniero Civil de Mota Engil
Pedro Carneiro Chaves, Ingeniero Civil de Ramalho Rosa Cobetar
Cap dobra:
Tiago Silva, Ingeniero Civil de Mota Engil
Pressupost sense IVA:
63 millones €
El Corte Inglés de Vila Nova de Gaia (Portugal)
El mes de maig passat es va inaugurar aquest centre comercial, construït per Ramalho Rosa Cobetar (filial de FCC Construcción a Portugal) i Mota Engil (lempresa constructora més gran de Portugal), que associades en UTE van desenvolupar tota la construcció entre lagost del 2004 i el maig del 2006.
Aquest és el primer gran magatzem que El Corte Inglés obre al nord de Portugal, amb lobjectiu de servir la població del Grande Porto, i els districtes veïns, que sumen uns 1,5 milions dhabitants.
La construcció daquest edifici, que se situa a la principal artèria de la ciutat de Vila Nova de Gaia, sha inserit en un ambiciós pla dinversions públiques i privades, implementades simultàniament i relacionades amb el desenvolupament de la urbanitat al centre daquesta important ciutat del marge sud de la desembocadura del Duero.
Ledifici, que té una àrea total de 120.000 m2 distribuïts en 8 pisos comercials i 5 soterranis, es va inaugurar el 19 de maig del 2006, amb la presència de lalcalde de Vila Nova de Gaia i el ministre dEconomia de Portugal.
FITXA
Nom de lobra: :
Construcció de lobra general, estructures corrents (PS i PI) i viaductes especials (lot D), del subtram IC11/Carregado, de lA10 Autopista Bucelas/Carregado/IC3
Promotor / Propietari:
Brisa Auto Estradas de Portugal, S.A.
Autor del projecte:
Cenor Proyectos de Engenharia, LDA
Cenorplan
Cenorgeo A2P Estudos e Proyectos, LDA
Gris-Consultas, Estudos, Proyectos e Engenharia, LDA
Estiplano Estudos e Projectos, LDA
Empresa Constructora:
Ramalho Rosa Cobetar en UTE amb altres empreses
Pressupost:
71.796.991,09 €
Enllaç De Carregado (Portugal)
Aquesta obra -realitzada per Ramalho Rosa Cobetar, filial de FCC Construcción- en UTE amb altres empreses, consisteix en lexecució de lenllaç dintersecció de lautopista A1 (Lisboa/Porto), amb lautopista A10 (Bucelas/Carregado/IC3). Aquest enllaç permetrà que el trànsit que procedeix del nord de Portugal i que es dirigeix cap al sud (Alentejo i Algarve), no hagi de passar per Lisboa, lentrada de la qual es troba molt saturada, i daquesta manera es garantirà més fluïdesa i una reducció del temps de recorregut.
La construcció daquest enllaç està inclosa al Plano Rodoviário Nacional de Portugal.
En termes generals, lobra es divideix en uns 6.000 m lineals destructures i 2.000 m lineals dobra general, i inclou també la remodelació de lenllaç daccés a làrea de peatge de Carregado. Les estructures construïdes són: 7 passos inferiors, 2 passos superiors i 21 viaductes.
FITXA
Nom de lobra:
PRESA DÓBIDOS Aprofitament Hidroagrícola de Baixas de Óbidos i Bloque de Amoreira
Promotor / Propietari: :
IDRHa Instituto de Desenvolvimento Rural y Hidráulica
Projectista i assistència tècnica:
HIDROPROJECTO – Engenharia e Gestão, S.A
Cap dobra :
Florência Guiomar Piteira Santos
Américo Paulo Pimentel Amaral
Caps de producció:
Agustín Rey
Óscar Alvarez Palacios
Pressupost:
7,40 milions deuros
La Presa Dóbidos, un exemple dintegració en lentorn duna infraestructura hidràulica
La presa està localitzada al riu Arnóia, prop d'1,5 km aigua amunt de la vila dÓbidos. La coberta vegetal del parament daigua avall de la presa conforma una cortina verda que dóna continuïtat als poblats vessants que la flanquegen; la perfecta integració en lentorn és un exemple de bones pràctiques i respecte al medi ambient.
Lembassament té una capacitat útil de 5,5 hectòmetres cúbics i es destinarà al regadiu duna àrea amb 1.100 hectàrees situada a les zones baixes dÓbidos.
La presa està constituïda per un nucli central argilós que sallarga aigües amunt a través duna capa impermeable també argilosa amb 3 m de gruix a la qual suneix una tela de polietilè dalta densitat amb 1,5 mm de gruix, coberta amb una capa d1 m de sòl argilós idèntic al del massís estabilitzador daigües amunt i que s'allarga cap a linterior de lembassament per 60 m i en tota lamplada de la vall, que té en aquesta secció aproximadament 70 m. Els massissos estabilitzadors daigües amunt i aigües avall estan formats per sòl sorrenc protegit per geotèxtil/escullera i coberta vegetal, respectivament.
El volum del cos de la presa, que inclou el filtre
xemeneia de sorra i la capa drenat de grava i
escullera és de prop de 160.000 m3.
FCC Construcción presenta el primer Informe de Progrés del Pacte Mundial
A finals del mes de desembre es va lliurar lInforme de Progrés que anualment realitzen les empreses signatàries del Pacte Mundial, iniciativa a la qual FCC Construcción es va adherir el 2004.
Lobjectiu daquest informe, segons Asepam (Asociación Española del Pacto Mundial), és que les entitats signatàries identifiquin els seus avanços en les matèries del Pacte mitjançant una autoevaluació. Els avenços es plantegen en termes de mesura de progressos; no es tracta de complir el 100% dels Deu Principis, sinó anar progressant en el seu compliment.
Els Informes de Progrés estan disponibles a la pàgina web del Pacte Mundial de Nacions Unides i dASEPAM. Són, per tant, públics, perquè es vol donar més credibilitat a la iniciativa mitjançant la transparència
A principis d’any, les oficines del Pacte Mundial van declarar que hi havia unes 500 empreses que encara no havien lliurat l’Informe, per la qual cosa van decidir concedir un termini de gràcia de 45 dies abans d'excloure-les definitivament de la llista.
FCC Construcción suneix a la Fundación EntornoBCSD España
FCC Construcción i la Fundación EntornoBCSD España han signat un conveni pel qual la constructora passa a formar part del grup dempreses de la fundació. Mitjançant aquest acord, sestableix la col·laboració entre ambdues entitats per realitzar activitats conjuntes en làmbit del desenvolupament sostenible i la Responsabilitat Social Empresarial. Lobjectiu final de la col·laboració és consolidar l'aposta de la companyia pel desenvolupament sostenible amb la posada en marxa d'accions d'informació, difusió, formació, demostració i investigació.
FCC Construcción participarà en el grup de treball Construcció Sostenible que vol abordar els factors clau per fomentar un desenvolupament urbanístic sostenible i plantejar accions amb els diferents agents involucrats.
Aquesta iniciativa semmarca dins els grups de treball realitzats a tot el món per la World Business Council for Sustainable Development (WBCSD), organització líder internacionalment que agrupa més de 180 empreses i de la qual la Fundación Entorno- BCSD España és el soci espanyol. Els resultats dels grups de treball definiran la posició de lempresa espanyola en aquesta institució pel que fa als grans debats mundials sobre el desenvolupament sostenible.
La directora gerent de la Fundación Entorno BCSD España, Cristina García-Orcoyen, va assegurar que amb aquesta iniciativa, empreses com FCC Construcción amb un plantejament més avançat i visionari, donen un pas endavant, trenquen vells paradigmes i posen de manifest una necessitat: per afrontar amb èxit els reptes del desenvolupament sostenible és necessari el lideratge empresarial.
Lliurament del Premi Cap dObra Honorífic de FCC Construcción a Carlos Puertas del Río
El 17 de desembre passat, en lacte de lliurament dels Premis Foment de la Qualitat i Foment de la Innovació 2006, Carlos Puertas del Río va rebre el premi Cap dObra Honorífic 2006. Després de més de vint-i-cinc anys de servei a lempresa, ha destacat per ser el precursor del Sistema de Qualitat de FCC Construcción, de la cultura de la Responsabilitat Social i de lactual Sistema de Gestió i Sostenibilitat.
Gràcies al sistema que es va implantar a FCC Construcción fa més de catorze anys, va ser possible la publicació de la primera Memòria de Sostenibilitat del Grup FCC, única en el seu moment a nivell mundial, qualificada in accordance, segons els criteris de la Global Reporting Initiative. Conjuntament amb les Comunicacions Mediambientals, sha configurat com una aportació imprescindible per a la visibilitat de la cultura de la Responsabilitat Social del Grup i la consecució dels objectius establerts al Pla Director de Responsabilitat Corporativa.
La gestió del coneixement
Gonzalo Jesús Gómez Mulero
Director Servei de Formació
FCC Construcción.
En els últims anys és cada vegada més freqüent escoltar opinions o llegir articles sobre els sistemes de gestió del coneixement implantats a les empreses i organitzacions, però realment es tracta de sistemes de gestió del coneixement? Sovint no, perquè són sistemes que es basen exclusivament en solucions informàtiques avançades per al tractament de la documentació. Per tant serien, en el millor dels casos, sistemes de gestió de la informació.
Comencem, doncs, establint què sentén per coneixement, i després podrem definir la gestió del coneixement.
Cal diferenciar dos tipus de coneixement:
Coneixement tàcit és aquell que posseeix cada persona en funció de la seva experiència, per tant, és un coneixement que no es pot gestionar sense un tractament previ, que faci possible la transmissió.
Coneixement explícit és el saber que pot transmetres o compartir-se sense dificultat; es tracta de coneixements tècnics que es poden transmetre a l'organització.
Per gestionar ambdós tipus de coneixements, hi ha diversos models. Nosaltres ens referirem al model Andersen de gestió del coneixement que estableix la necessitat de fomentar el flux dinformació rellevant des dels individus a lorganització i de retorn als individus, de manera que la puguin utilitzar per crear valor per als clients.
Implantar aquest model suposa portar a terme un canvi cultural basat en dos aspectes fonamentals:
- - Fomentar la responsabilitat de cada individu per compartir i fer explícit el seu coneixement.
- - Crear la infraestructura de suport necessària, implantant els processos, la cultura i els sistemes informàtics que permetin capturar, analitzar, sintetitzar i distribuir el coneixement.
Arribats a aquest punt, podem definir la gestió del coneixement com les polítiques, processos o pràctiques per a la creació, adquisició, intercanvi i ús del coneixement, amb la finalitat destimular laprenentatge i dassolir els objectius estratègics de lorganització.
És molt important ressaltar que un sistema de gestió de coneixement ha de permetre conèixer on es troben les fonts de coneixement de l'organització, que seran individus concrets en el cas de coneixement tàcits, i que poden ser individus o departaments en el cas dels coneixements explícits.

Però el sistema també ha de facilitar lestabliment duna cultura dempresa en què cada individu consideri totalment natural transformar els seus coneixements tàcits en explícits i formalitzar aquests coneixements explícits mitjançant la realització dinformes, vídeos o documentació tècnica per posar-los a disposició de la resta de lorganització.
Evidentment, aquest aspecte generarà resistències inicials per part dels posseïdors dels coneixements tàcits si els demanem que ho facin de manera exclusivament altruista. Però aquestes resistències desapareixeran si la cultura dempresa sencarrega que lindividu sàpiga que a canvi de compartir els coneixements, lempresa posa a la seva disposició els coneixements de la resta de lorganització per tal daconseguir els objectius estratègics i crear valor per als clients.
La gestió del coneixement es nodreix dels individus que formen l'organització, com a posseïdors, generadors i transmissors de coneixement, en els processos i la tecnologia entesa com a mitjà./p>
Per tant, un sistema de gestió del coneixement és quelcom més complex que la implantació de grans sistemes dinformació amb les solucions tecnològiques més avançades, si bé aquestes són necessàries per posar a disposició de lorganització els coneixements existents.
Tot seguit veurem laplicació pràctica de la gestió del coneixement a FCC Construcción, en referència a un aspecte despecial rellevància com és la construcció sostenible.
Considerem tres aspectes diferents del coneixement, en el seu tractament, com a recurs, procés i producte.
El coneixement com a recurs
Si considerem el coneixement com a recurs, hem destablir un sistema que permeti processar documents que aporten coneixements i emmagatzemar-los en bases de dades per facilitar-ne laccés.
Aquest aspecte s’ha traduït a FCC Construcción en la implantació d’un sistema de Bones Pràctiques Mediambientals a totes les obres, i el desenvolupament d'un seguit de Guies Bàsiques de Gestió Ambiental per als diferents tipus d’obres, orientades a una execució que respecti al màxim l’entorn en el qual s’ubica.
Des de lany 2000 s'ha fixat com a objectiu estratègic per a totes les obres l'adopció de pràctiques respectuoses amb el medi ambient que vagin més enllà dels requisits que exigeix la legislació.
Per això sha implantat una sistemàtica de Bones Pràctiques que safegeix a les exigències legislatives, contractuals o de qualsevol altre origen, per buscar una millora real de la qualitat mediambiental de la construcció. El principi que inspira aquesta sistemàtica és garantir resultats reals millors.
En una activitat com la construcció, que presenta una gran diversitat i una important dependència de lentorn, on cada producte és únic, no es pot sistematitzar ladopció de les mateixes mesures de prevenció o correcció dimpactes en les diferents obres.

Per això s'han tipificat un seguit de Bones Pràctiques en construcció que les mateixes obres seleccionen i implanten en la mesura en què puguin aplicar-se. Aquestes Bones Pràctiques tenen assignades diferents ponderacions en funció de la seva importància, de manera que tenen més valor aquelles que redunden en més beneficis per a l'entorn, i també es valoren més les Bones Pràctiques noves o que suposen més esforç per a les obres, per la inversió que impliquen o per la feina dinvestigació i gestió que comporten.
També es té en compte la valoració de l'abast real de la Bona Pràctica adoptada, de manera que un grau d'implantació més gran, una més gran generalització de la mesura, suposa una valoració més alta.
Shan plantejat Bones Pràctiques dins dels àmbits mediambientals següents:
Relació amb la societat.
Emissions a latmosfera, generació de sorolls i vibracions.
Abocaments daigua.
Ocupació, contaminació o pèrdua de sòls.
Ús de recursos naturals i generació de residus.
Ordenació del territori.
Per recolzar la gestió mediambiental shan desenvolupat un seguit de guies bàsiques de gestió ambiental en edificació, carreteres, preses, canals i conduccions, i obres marítimes, així com altres guies orientades al tipus dactuació: de gestió demissions, soroll i vibracions, dabocaments, de residus, de reutilització i reciclat en construcció, de gestió de recursos i dactuació en espais naturals, que orienten lexecució de les obres cap al màxim respecte a l'entorn en què s'ubiquen.
El coneixement com a procés
Tractar el coneixement com a procés suposa facilitar el procés daprenentatge i capacitació mediambiental i la seva posterior aplicació a lexecució de les obres.
En aquest sentit, FCC Construcción desenvolupa un extens programa de formació mediambiental que es considera bàsic en el procés de respecte al medi ambient.
Dins daquest programa, sha impartit el curs Sensibilització i Capacitació Mediambiental a gairebé tots els tècnics amb responsabilitat en la presa de decisions amb incidència mediambiental. Aquest curs, que té una durada de setze hores, consta de dues parts clarament diferenciades: una destinada a la sensibilització mediambiental i laltra dedicada a transmetre als participants els coneixements i habilitats necessàries per implantar el sistema de gestió mediambiental a les seves obres.
A la primera part es fa un recorregut pels ecosistemes, laire, laigua, el sòl, limpacte del desenvolupament en els processos naturals i els impactes de la construcció, i es dedica un ampli apartat al desenvolupament sostenible i la responsabilitat social corporativa.
La segona part està dedicada a la normativa mediambiental, els requisits de gestió mediambiental que es refereixen a la gestió de recursos, a les instal·lacions auxiliars dobra, a les aigües i els residus, les bones pràctiques en la construcció, la tecnologia ambiental en els processos constructius, la planificació i el control mediambiental i el codi de comportament mediambiental.
També s’ha impartit un curs als encarregats d'obra, personal clau per assegurar el respecte al medi ambient ja que és el col·lectiu més proper a l’execució de les obres.

El coneixement com a producte
Considerar el coneixement com a producte ens porta a difondre els resultats dels nostres treballs relacionats amb la construcció sostenible, perquè entenem que són coneixements que shan de traslladar a la societat
Lany 2000 FCC Construcción va presentar la Comunicació Mediambiental, primera en el sector de la construcció, que des de llavors es publica bianualment. Lany 2004 també va ser la primera constructora en el món en presentar una memòria de sostenibilitat in accordance amb els criteris de la GRI (Global Reporting Initiative).
Hem buscat camins per traslladar a la societat els resultats dels nostres esforços per conèixer i disminuir els efectes ambientals, i encara més, les conseqüències que, sobre el conjunt de l’entorn (social, ambiental, econòmic, tecnològic), tenen les nostres actuacions.
Com a part de la nostra política, considerem de manera prioritària la comunicació amb la societat en tres vessants:
Establiment de relació amb les parts interessades.
Flux intern de la informació.
Imatge de lempresa davant la societat.