Foto del mes

Inauguració de la plaça d’Europa i la Gran Via de l’Hospitalet

Altres adjudicacions: Canalització del barranc de Fraga, a Castelló, per a la Conselleria d’Obres Públiques i Transports de la Generalitat Valenciana per un import de 24,6 milions d’euros. Té una longitud de 8,5 km, i inclou un canal de desviament de cabals a la rambla de la Viuda. Ampliació del port esportiu Adriano a Calvià, Palma de Mallorca, per a Ocibar, SA per un import de 72,5 milions d’euros. Es tracta de la construcció del dic exterior de recer i la unió amb el dic existent mitjançant una explanada de 10.000 m². Autovia de la Sagra. Tram: A – 5 Valmojado – A42 Illescas a Toledo, per a la Junta de Castella-la Manxa, per un import de 122,5 milions d’euros, en UTE amb dues empreses locals. Té una longitud de 30 km i s’executaran 12 viaductes, 25 passos superiors i 5 d’inferiors. Ampliació de la EDAR de Terrassa, Barcelona, per a l’Agencia Catalana de l’Aigua, per un import de 32,5 milions d’euros. Centre cultural a la plaça de Catalunya al Prat de Llobregat, Barcelona, per a l’ajuntament de la ciutat. Consisteix en la construcció d’un edifici de 13.000 m2 amb dos soterranis, planta baixa i dues altures que allotjarà un auditori amb capacitat per a 318 persones, sala de seminaris, biblioteca i sala d’exposicions.

FCC adjudicatària per a la construcció i explotació d’un aqüeducte a Mèxic

La Comissió Estatal de l’Aigua del Govern de l’Estat de Querétaro, Mèxic, ha adjudicat a FCC en UTE amb una altra empresa, la concessió per a la construcció i explotació durant 18 anys del Sistema Acueducto II, a l’Estat de Querétaro, Mèxic, per un import de 201,5 milions d’euros.

La presa d’aigua es fa mitjançant una presa de gravetat de formigó, de 16 m d’altura i 100 de coronació, sobre el riu Moztezuma. Una estació de bombament porta les aigües fins al primer dipòsit de succió, des d’on es bombeja fins a un segon dipòsit salvant una diferència de nivell de 1.050 m, durant 27 km d’orografia abrupta. Cada una de les estacions de bombament està equipada amb 4 bombes horitzontals de 6.000 kw.

Al final del primer tram les aigües desemboquen en un dipòsit de 400.000 m3 de capacitat, on s’instal·la una planta de depuració; l’agua, un cop potabilitzada recorre per gravetat 90 km més per canonades d’acer i formigó per proveir la ciutat de Querétaro i els seus voltants.

Formen part de l’obra l’alimentació elèctrica en alta tensió, la construcció de dos subestacions elèctriques, així com el sistema extern de comunicació i la construcció de 41,5 km de camins d’accés.

FCC construirà la Biblioteca i Filmoteca de Navarra

El departament de Cultura i Turisme del Govern de Navarra ha adjudicat a FCC, en UTE amb una altra empresa local, les obres de la Biblioteca i Filmoteca de Navarra a Pamplona, per un import de 22 milions d’euros i un termini d’execució de 24 mesos.

L’edifici singular de 21.000 m² construïts, distribuïts en quatre plantes, allotjarà el Conservatori Superior de Música de Navarra i l’orquestra Pablo Sarasate, i configurarà així un espai que servirà de centre cultural. El nou edifici conté un ampli auditori, sales d’assaig, d’exposicions i producció.

L’obra inclou les instal·lacions de climatització, electricitat, fontaneria, sanejament, protecció contra incendis, gas natural i ascensors, així com l’enjardinament de la urbanització i el mobiliari urbà.

FCC, a través de la seva filial austríaca Alpine, s’adjudica l’execució de dos projectes mediambientals a Romania i Bulgària

L’import d’adjudicació puja fins a 37 milions d’euros i el termini d’execució està previst en 24 mesos

Alpine construirà al districte romanès de Dambovita, situat a uns 100 km de Bucarest, els nous abocadors Titu i Aninoasa, i sanejarà els existents.

El contracte inclou també el tancament de cinc abocadors antics i la seva impermeabilització en superfície; la neteja de 77 abocadors incontrolats i la construcció d’una instal·lació per a la classificació d’escombraries i compostatge.

Les instal·lacions s’alimentaran amb l’energia elèctrica produïda a partir del compost generat per les escombraries procedents de les llars dels municipis limítrofs, on s’instal·laran nous punts de recollida.

L’import total de les obres és de 22 milions d’euros.

A aquest projecte se suma el contracte guanyat a Bulgària per a construcció de dues depuradores a les ciutats de Sevlievo i Bourgas Meden Rudnik.

La instal·lació a Sevlievo, aproximadament a 200 km al nord-est de Sofia, proveirà uns 53.300 habitants d’aquesta ciutat i dels municipis adjacents. La instal·lació de Bourgas Meden Rudnik, a la riba del mar Negre, depurarà les aigües residuals d’aproximadament 56.800 persones.

L’import total de les obres que comprèn el disseny, construcció, equipament, posada en marxa i formació del personal és d’uns 15 milions d’euros.

 

Nacional

• Inauguració del tram Querúas-Otur

• Inauguració carretera M-407

• Inauguració de la reforma de l’Hospital de Mèrida

• Inauguració de l’IESO Villa D. Fadrique

La ministra de Foment inaugura un nou tram de l’autovia del Cantàbric

El tram inaugurat forma part de l’eix de l’Autovia A-8 del Cantàbric, entre Otur i Querúas, dintre del municipi de Valdés a Astúries

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va inaugurar el 13 d’abril passat el tram Querúas-Otur de l’Autovia del Cantàbric.

La ministra va estar acompanyada pel president del Principat d’Astúries, Vicente Álvarez Areces, la presidenta de la Junta General del Principat, María Jesús Álvarez i el delegat del Govern d’Astúries, Antonio Trevín.

L’obra consisteix en el desdoblament de calçada de l’actual variant de Luarca (N-632), en un tram de 8,9 km de longitud amb un abast, a meitat de tram, que coincideix amb l’enllaç de Barcia.

El radi mínim adoptat és de 600 m i el pendent màxim és del 4,3 %, que correspon a una velocitat específica de 100 km/hora.

Hi ha tres viaductes: el de San Timoteo, el de Canero i el del Zurraco.

L’estructura del tauler dels viaductes de San Timoteo i Canero s’enquadra dintre d’una tipologia amb gran aplicació en els llums mitjans i alts: taulers d’acer i formigó posttesat de secció en calaix. Els dos viaductes es troben ja en funcionament, i l’objectiu del projecte és la seva ampliació.

El viaducte de San Timoteo està format per 7 obertures, amb una longitud de 540 m. El viaducte de Canero està format per obertures de 70 + 110 + 110 + 110 + 70 m, amb una longitud total de 470 m.

El viaducte del Zurraco consisteix actualment en una estructura de 4 obertures de 19,70 + 20 + 20 + 19,70, amb tres gavetes de 1,20 m de cantell sobre les quals es disposa una llosa de 0,30 m de gruix. Les gavetes es recolzen sobre piles de secció rectangular de 1,60 x 3.50.

Els quatre passos inferiors existents estan formats per un tauler de bigues dobles T prefabricades de 0,60 m de cantell amb llosa de 25 cm.

S’inauguren les obres de la carretera M-407, a Madrid

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, acompanyada per la consellera de Transports i Infraestructures, Elvira Rodriguez Herrer, i el director General de Carreteres, Jóse Antonio Llanos, va inaugurar el 3 de maig passat les obres de la carretera M- 407 construïda per FCC.

La nova carretera M-407, tram M-506 a M-404 s’emmarca a la zona sud de la Comunitat de Madrid, entre els municipis de Fuenlabrada, Moraleja de Enmedio, Humanes de Madrid, Serranillos del Valle i Griñón.

L’ampliació de la M-407 fins a la M-404 suposa un corredor que complementarà l’accessibilitat d’aquesta zona i descarregarà l’intens trànsit que suporten aquestes poblacions en constant creixement.

La carretera consta de cinc enllaços: els enllaços amb la M-506, M-413 i M-404, l’enllaç Camino del Molino, així com un enllaç mitjançant trèvol complet amb la carretera M- 410, actualment en construcció.

Disposa de dues calçades de set metres amb dos carrils de 3,5 m d’amplada, vorals exteriors de 2,5 m i mitjanes de 12 m. S’han construït un total de 16 estructures; 3 viaductes, 10 passos superiors i 3 passos inferiors.

Pel que fa a les innovacions tecnològiques, destaca l’ús de mescles bituminoses en capa de rodament amb betum d’alt contingut en cautxú, que permet el reciclatge de pneumàtics fora d’ús. Aquesta capa de rodament, disminueix l’impacte acústic, augmenta el confort de l’usuari i disminueix les fissures en superfície.

Per a la gestió del trànsit, s’han instal·lat cinc punts de recompte de vehicles i 10 càmeres de videoverificació dels recomptes i vídeo vigilància. Així mateix, s’ha instal·lat una estació meteorològica que informa els usuaris, en temps real, de les condicions climàtiques a la carretera.

Inauguració de la reforma d’hospitalització i ampliació del bloc quirúrgic (Fase II) de l’hospital de Mèrida

El 27 d’abril passat el subdirector d’Obres, Instal·lacions i Equipaments del Servei Extremeny de Salut, Justo García, acompanyat de l’Interventor de la Conselleria de Sanitat i Consum, Antonio Álvarez, va inaugurar les obres de reforma d’hospitalització i ampliació del bloc quirúrgic de l’hospital de Mèrida.

Les obres han consistit en l’ampliació del bloc quirúrgic i nou plantes del cos posterior de l’hospital, i la reforma de la zona oest i de les plantes d’hospitalització.

S’ha actuat sobre una superfície de 30.790 m², dels quals 8.693 corresponen a l’ampliació i 22.097 m² a la reforma. Al cos posterior la zona d’ampliació presenta una superfície per planta de 1.113 m².

L’obra inclou, entre d’altres, les instal·lacions següents: ascensors, transport pneumàtic, hoteleria, gasos medicinals, esterilització, mobiliari clínic, seguretat, telecomunicacions i control d’instal·lacions.

FCC construeix al municipi de Villa de Don Fadrique, Toledo, l’Institut d’Ensenyament Secundari Leonor de Guzmán

El conseller d’Educació i Ciència de Castella-la Manxa, José Valverde, acompanyat del delegat Provincial d’Educació, Ángel Felpeto, i de l’alcalde de la localitat va inaugurar el 4 de maig passat l’IESO Leonor de Guzmán situat al municipi de Villa de Don Fadrique, Toledo.

L’obra, construïda per FCC, està formada per dues edificacions: instal·lació esportiva coberta i aules, desplaçades entre sí, que generen un espai que funciona com a plaça d’accés.

Les aules, que consten de dues plantes, tenen a la planta baixa un passadís central amb dependències a les dues bandes.

A la façana est, es desenvolupen les dependències dels alumnes com els laboratoris, aules específiques, sala d’usos múltiples, etc.

L’accés principal es fa des de l’extrem nord i a les immediacions es troben les dependències de consergeria, secretaria, l’associació de pares i la biblioteca, aquestes últimes amb accés directe des de la via pública.

A l’extrem sud s’ubiquen els espais corresponents a la cafeteria, que disposa d’un altre accés des de l’exterior.

La planta primera allotja, amb els seus serveis corresponents, vuit aules, cada una amb una pati independent que té com a missió proporcionar llum i ventilació natural a l’aula.

La instal·lació esportiva coberta, projectada als voltants de l’accés principal de l’institut, és un prisma recte de planta rectangular i altura doble, excepte als extrems nord i sud, on es projecten una porxada coberta al costat de la plaça d’accés i els vestidors a l’extrem sud, que serveixen també per als espais d’esport a l’aire lliure.

Internacional

• 1ª pedra del nou pont sobre el Danubi

Col·locació de la primera pedra del nou pont sobre el Danubi

El 13 de maig passat es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra del nou pont sobre el riu Danubi, que unirà les ciutats de Vidin (Bulgària) i Calafat (Romania).

Amb la presència del primer ministre de la República de Bulgària, Sergei Stanishev, membres de l’Assemblea Nacional, ministres, ambaixadors i autoritats dels dos països, es va procedir a la col·locació de la primera pedra en un esdeveniment al qual també van assistir directius de diferents àrees d’FCC Construcción.

El concepte fonamental del disseny consisteix a incloure el ferrocarril i l’autovia en un sol pont, amb el ferrocarril al centre i les calçades a les dues bandes. D’aquesta manera, a més de reduir la construcció a un sol pont en lloc de dos, s’aconsegueixen avantatges estructurals i es maximitza l’efecte estètic.

El pont compta amb tres zones diferenciades: l’estructura principal de creuament del riu, les obertures d’aproximació a l’autovia i les del ferrocarril.

L’estructura principal de creuament del riu és un pont continu amb tirants amb tres obertures de 180 m de llum lliure a la zona navegable i dues de 124 i 115 m a cada banda. El seu disseny, amb una petita altura de piló i puntals inclinats a cada banda, representa l’estat de l’art de la tècnica de ponts atirantats d’aquestes llums, ja que redueix la variació de tensions als cables i d’aquesta manera en redueix els requisits.

La seva construcció es farà mitjançant voladissos successius, i s’aixecaran des dels extrems de cada front d’avanç els elements prefabricats de 4, 12 m de longitud i s’hi ancoraran els tirants.

L’estructura d’aproximació de l’autovia té la mateixa secció transversal que l’estructura principal, però amb obertures de 80 m. Es manté així el mateix cantell en tot el creuament del riu, cosa que contribueix a la seva estètica.

La construcció es farà amb dovelles prefabricades de 2,15 m de longitud, col·locades en obra mitjançant una gran biga de llançament i la construcció posterior dels voladissos laterals mitjançant un carro d’encofrat mòbil.

Els trams d’aproximació del ferrocarril tenen obertures de 40 m i estan formats per una llosa contínua de formigó pretensat que es formigonarà sobre cimbra tubular d’obertura en obertura.

FCC utilitzarà una tecnologia pròpia de construcció de ponts de dovelles prefabricades i de ponts atirantats, que ha desenvolupat i utilitzat en nombroses obres. L’enginyeria que n’ha fet el disseny, Carlos Fernández Casado, és una de les més prestigioses d’Europa.

Un autèntic examen de consciencia empresarial

Article publicat a la Gaceta de los Negocios

La concentració empresarial és un fet cada cop més freqüent, de tal manera que un percentatge important del producte interior brut mundial el generen les empreses; tan és així, que no són poques les grans organitzacions empresarials els beneficis de les quals equivalen al producte interior brut de països sencers.

Fa menys de cinc anys, només uns pocs coneixien l’abast del concepte de “sostenibilitat”. Tanmateix, avui ningú discuteix que les empreses han d’aspirar, com a objectiu prioritari, a crear valor, sense deixar de banda les necessitats de la societat i de l’entorn en la seva execució.

Aquesta nova cultura empresarial és fruit de la creixent influència de les empreses en tots els àmbits (econòmic, social i mediambiental) i la seva aplicació gradual pot suposar la creació de valor afegit, si busquem l’eficàcia i vinculem les iniciatives sobre la sostenibilitat a la viabilitat i competitivitat de l’activitat empresarial.

L’interès creixent per la cultura de la sostenibilitat no és per qüestions formals, sinó perquè s’està produint un canvi de mentalitat a les empreses, a la mateixa administració pública i a la societat, que obliga a prendre-se-la seriosament, i es configura ara com una qüestió de fons.

L’inversor no basa únicament la seva decisió en les anàlisis financeres tradicionals, sinó que valora com es gestionen les companyies des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. El mercat valora millor les empreses que són capaces de generar valor a llarg termini per a l’accionista. L’èxit a llarg termini no solament depèn de factors econòmics, sinó també d’aspectes socials i mediambientals. Les empreses líders d’avui són companyies globals, proactives, que saben integrar els principis de la sostenibilitat en la seva estratègia.

Segons una enquesta de Price Waterhouse Cooper’s, realitzada a 1.161 CEO de cinc continents, el 70% considera que l’adopció d’enfocaments de RSC és vital per a la seva activitat i el 84 % ressalta la importància d’actuar responsablement amb tots els stakeholders. En una altra, realitzada per Ernst & Young a 147 directius de les mil principals companyies del món, el 94 % creu que el desenvolupament de l’estratègia de RSC pot incrementar els beneficis empresarials, encara que només l’11% declara haver tingut èxit en la seva implementació.

La responsabilitat que assumeixen avui les grans empreses en termes econòmics, socials i mediambientals va més enllà dels límits de la seva pròpia organització i s’amplien a moltes altres empreses amb les quals operen, dins i fora del país d’origen.

La primera decisió d’una empresa global, amb sentit de permanència, es tractar de mantenir una identitat corporativa unitària, expressió dels valors que pretén exercir. Decidir defensar uns determinats valors d’identitat, únics per a totes les seves organitzacions i en totes les seves activitats i països en què opera ha d’inspirar el pla estratègic d’una empresa global.

En aquell moment l’empresa es plantejarà què vol ser i quins compromisos assumeix, i entrarà de ple en el concepte de la gestió sostenible, que li permetrà fer sortir i expressar els valors socialment responsables que la diferencien de la resta d’empreses, des de la transparència informativa. El compliment dels compromisos assumits generarà confiança en els clients, accionistes i mercats de capitals, empleats, presents o futurs, proveïdors i contractistes, autoritats i públic en general.

La companyia ha de ser sensible a les expectatives d’aquells grups d’interès amb els quals es relaciona i ha d’establir mecanismes d’informació per a la presa de decisions. Els empleats actuaran de forma responsable i íntegra, al liderar des de l’exemple amb la seva actuació diària i a l’analitzar les conseqüències de les seves accions. L’ètica i la integritat són valors irrenunciables i salvaguardar-los és responsabilitat de tots els directius.

Una empresa moderna serà en el futur el que demanin els seus grups d’interès i haurà de satisfer les seves necessitats d’informació; la transparència és indispensable per donar confiança i no es compra, ni es crea espontàniament, sinó que es guanya a llarg termini.

Per a la comunicació dels aspectes econòmics, ambientals i socials de les activitats de l’empresa, hi ha diverses eines de suport, promogudes per diferents iniciatives; la més prestigiosa és la publicada pel Global Reporting Initiative, acceptada internacionalment, que constitueix el marc adequat per redactar memòries de sostenibilitat, i sobretot per establir les pautes d’un comportament empresarial sostenible, perquè des del rigor, sostenibilitat és "alguna cosa més que fer informes", encara que fer això sigui "un bon punt de partida, un compromís que cal alimentar", d’acord amb les conclusions de la trobada de l’octubre passat a Amsterdam, amb motiu de la presentació del nou estàndard G3.

Les memòries de sostenibilitat generen avantatges immediats davant de la competència, en un mercat en què cada cop és més difícil destacar. El temps diferenciarà les empreses capaces de seleccionar les iniciatives rigoroses de les cosmètiques, que sàpiguen aprofitar les bones pràctiques que segurament hi ha a la seva organització i que transmetin les veritables intencions en relació amb el desenvolupament sostenible.

La redacció de la primera memòria de sostenibilitat és una tasca difícil, que en moltes ocasions exigirà assessorament extern especialitzat. La seva elaboració i la recopilació de la informació necessària suposen un autèntic examen de consciència empresarial. Aquesta anàlisi del com estem, ens permetrà dissenyar una línea argumental creïble.

La memòria de sostensibilitat serà un potent element de comunicació únicament si tenim present que comunicar només el que és bo no és comunicar bé, que hem de defugir memòries cosmètiques i edulcorades i que la nostra informació ha de permetre que els interessats ens puguin comparar amb la resta de les empreses. Amb aquestes premisses, de segur que ens en sortirem amb èxit.

FCC Construcción edita el llibre Zaragoza 1908–2008

FCC Construcción ha editat el llibre Zaragoza 1908 – 2008, que contempla l’evolució del plantejament de la ciutat, des del primer centenari de Los Sitios fins a les grans actuacions del segle XXI, com l’estació intermodal Zaragoza Delicias, la Plataforma Logística de Zaragoza PLA-ZA , el pla urbanístic Valdespartera i els projectes en fase de realizació per a l’EXPO 2008.

El llibre, patrocinat per FCC, amb el suport de l’Ajuntament de Saragossa i de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports del Govern d’Aragó, i redactat per Isabel Yeste i Carlos Forcadell, amb epíleg de Gonzalo Borrás, desgrana amb el teló de fons del seu urbanisme el brillant futur de la ciutat, de forma amena i al mateix temps rigorosament documentada, i commemora els nostres cent anys d’activitat a Aragó.

FCC, té una llarga trajectòria en l'edició i patrocini de llibres de caràcter històric, edita aquesta nova publicació, coincidint amb la commemoració del bicentenari de Los Sitios i d’Expoagua 2008, per a la qual realitza, entre d’altres, les obres de l’aquari de la ciutat i la resclosa de l’Ebre.

El llibre Zaragoza 1908-2008 es podrà consultar en breu a www.fccco.es/jsp/publicaciones.jsp

L’obra Vía Parque Alicante – Elx, rep el premi FOPA a l’Obra de l’Any

Als Salons del Mar de la ciutat d’Alacant es va celebrar el dia 18 d’abril el lliurament de la VIII edició dels premis de la Federació d’Obres Públiques i Auxiliars de la Província d’Alacant (FOPA), que agrupa les principals empreses del sector a la província.

L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que va lliurar els premis, i del president de FOPA, Rafael Martínez. A més, hi van assistir, entre d’altres, el president de la Diputació Provincial d’Alacant, José Joaquín Ripio, l’alcalde d’Alacant, Luis Díaz Alperi, el conseller d’Infraestructures i Transports, José Ramón García Antón, amb diversos representants del sector empresarial i de la construcció.

El premio FOPA a l’Obra de l’Any va anar a parar a la Vía Parque Alacant-Elx, Tram Elx-Torrellano, promoguda per la Conselleria d’Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana i executat per FCC Construcción, obra de gran transcendència social i econòmica que millorarà les comunicacions entre aquestes dues ciutats.

Les obres del viaducte de Navia i Port Marina Badalona, finalistes en els premis Construmat 2007

L’obra del viaducte de Navia a Astúries i les obres del port de Badalona, totes dues construïdes per FCC han resultat finalistes en la 12a edició dels premis Construmat 2007 dintre de la categoria d’Enginyeria Civil.

Els premis Construmat 2007 a la innovació tecnològica en la construcció, en les categories d’Edificació, Enginyeria Civil i Producte per a la construcció, estan promoguts pel Saló Internacional de la Construcció, Construmat Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Secretaria Tècnica de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (IteC).

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc el dia 17 de maig passat al Palau de Pedralbes, on van anar el director de Zona VI d’FCC Construcción, Francisco Vallejo, que va recollir el premi al viaducte de Navia i el director de Catalunya Obra Civil II, Francisco Diéguez, que va rebre el premi concedit a les obres del port de Badalona.

Carta oberta a tots els que han participat en la M-30 oest, recentment inaugurada

Juan Manuel Dochao Salas
FCC Construcción. Madrid Obra Civil
Cap d’obra del soterrament del tram: Puente de Praga - Nus Sud de la M-30

Maig del 2007

La paraula que resumeix les sensacions que ens han quedat impreses a la ment després d’aquests dos intensos anys de treball és gratitud. Per això en primer lloc trasllado el meu agraïment a totes aquelles persones que han participat en aquest projecte d’alguna manera; que han viscut tantes situacions límit amb un altíssim grau d’implicació i exigència, fruit de les característiques d'aquesta gran obra:

-A l’equip d’obra que ha culminat un projecte como el soterrament del tram del Puente de Praga-Nus Sud de la M-30, amb els quals he tingut el privilegi de treballar, i que han deixat aparcada la seva vida personal durant aquesta dura carrera de fons i també a les seves famílies, que ho han sabut entendre. -A tots els estaments d’FCC Construcción pel seu alè en tot moment, Presidència, Direcció General, Serveis Tècnics, Zones, Delegacions, Departaments, Participades i un llarg etcètera. -Als nostres millors col·laboradors, nacionals i estrangers, que han estat els executors i sempre han tingut la resposta adequada als requeriments de termini. -A tots els organismes públics i privats implicats en aquest projecte. El nostre client, l’Ajuntament de Madrid, les Juntes Municipals, Mobilitat, Mediambient, Patrimoni, Canal d’Isabel II, Confederació Hidrogràfica del Tajo, companyies de serveis, consultors i d’altres. -I, en definitiva, a tots els professionals que han col·laborat amb nosaltres.

En segon lloc, l’expressió del meu orgull per la capacitat d’integració demostrada per les diferents empreses del Grup: ISO, Espelsa, Conservacion y Sistemas, BBR, Tecair, Hympsa, etc., que han sabut compartir una cultura unitària i s’han implicat amb els equips de la matriu, com si es tractés d’una empresa única, per imposar el ritme vertiginós que exigien les obres de la M-30.

1. En tercer lloc, fer patent el gran esforç realitzat. Segurament tots podrem entendre més bé la seva magnitud si aclarim que s’ha tractat del túnel urbà més llarg del món, que traduït en xifres significa:
2. 
   
3. - Pressupost.................................................................430 M€
4. - Termini........................................................................ 24 mesos
5. - Producció mitjana mensual............................................15 M€
6. - Treballadors que han passat per l’obra......................3.700
7. (2.000 espanyols i 1.700 estrangers)
8. - Empreses...........................................................................251
   (243 espanyoles i 8 estrangeres)

Centenars de milers de metres quadrats de pantalles, desenes de milers de metres quadrats mensuals de lloses de diversa tipologia, desenes de milers de metres cúbics diaris d’excavació sota llosa, desenes de milions de quilograms d’acer, desenes de milers de metres quadrats d’estructura per a instal·lacions (sortides d’emergència, sales tècniques, centres de transformació i pous de ventilació), milers de llums, centenars de quilòmetres de cablejat i milers de senyals de monitorització de sensors que permetran controlar l’equipament interior del túnel.

Amb l’esforç i la dedicació d’unes 100 persones de producció, oficina tècnica i administració, s’ha aconseguit alimentar aquesta demanda desorbitada i complir els terminis. I de quina manera? Creuant-nos a l’entrada del tall amb el torn següent, amb el cor i l’ànima posades en l’obra, amb el telèfon operatiu en tot moment.

Encara no fa un any, el repte d’entregar l’obra es feia gairebé inversemblant per a la majoria de nosaltres, enteníem que eren necessàries posades en servei parcials per suprimir el trànsit en superfície i habilitar talls d’acabats a l’exterior. Aquesta situació, acompanyada moltes vegades d’una climatologia adversa, ens ocasionava pèrdues de ritme i de rendiment i infinitat de maldecaps.

L’obra s’ha realitzat sense interrompre el trànsit (amb una IMD de 190.000 vehicles/dia), i respectant l’afecció dels serveis urbans que passen per la M-30, que allotja tota mena d’instal·lacions: elèctriques d’alta tensió, grans col·lectors, conduccions principals de subministrament, gas i comunicacions; que han continuat proporcionant servei durant els treballs i que s’han renovat de forma gairebé completa, aprofitant la oportunitat que oferia una actuació d’aquesta mena.

En alguna ocasió ha coincidit que a més de la reunió setmanal de coordinació amb les empreses participades amb assistència del director general, es produïa al dia següent la posada en servei d’algun tram. A l’acabar la reunió es visitava la zona en qüestió, sorgien i es plantejaven dubtes i se sentien preguntes amb to d’incredulitat com: Esteu segurs que “això” estarà fet demà? És cert que el caos controlat, del dia anterior a una obertura, justificava el to de la pregunta, però hem guanyat totes les apostes en aquesta carrera de fons, amb arribades fins i tot tres i quatre hores abans de l’obertura i amb 30 minuts en el pitjor cas que recordo.

Gaudirem durant molts anys d’aquesta gran infraestructura, construïda sense espai, sense temps; encaixada entre l’antiga mobilitat i el cabal, i malgrat el que s’ha dit, mediambientalment impecable, amb el millor equipament i les més modernes instal·lacions, que ha transformat una part de Madrid i, en gran mesura, també els que hem tingut la gran sort de participar en la seva construcció.

Neix un nou líder en la gestió d’infraestructures: Global Vía Infraestructuras

Fernando del Campo
Director tècnic GVI

Els grups Caja Madrid i FCC, a través de Corporación Cajamadrid i FCC Construcción, totes dues al 50%, han constituït la societat GLOBAL VIA INFRAESTRUCTURAS, SA (GVI). La companyia neix amb un capital social de 250 milions d’euros i agrupa totes les participacions en concessions d’infraestructures de transport i edificació hospitalària que posseeixen els dos grups. En total 36 societats han passat a formar part de la cartera de GVI, entre autopistes i autovies, línies de metro i tramvies, ports esportius i comercials, aeroports i hospitals.

Una mica d’història

FCC Construcción consolida d’aquesta manera la trajectòria iniciada el 1986 amb la creació a la zona de Catalunya del departament de Promoció de Noves Activitats, pensat inicialment com a suport a la cartera d’obres, amb participació minoritària en les societats constituïdes a l’efecte, i l’evolució de la qual desembocaria en la Direcció de Concessions creada el 1997. Des d’aquest any, en què es llança el primer Pla d’Autopistes de Peatge del Ministeri de Foment (parat pràcticament des de la crisi del 73) i s’inicia l’aplicació del peatge ombra per part de les comunitats autònomes, el creixement del sector de concessions d’infraestructures resulta imparable, cosa que permet a FCC Construcción fins al 2001 aconseguir un bon nombre de licitacions en el sector d’autopistes i autovies. Ja en el període del 2002 al 2005 i a l’empara de la nova llei de concessions, el creixement de les oportunitats a Espanya i a l’estranger obre un nou mercat no tan sols per a la generació d’obra, sinó per a la participació activa en l’operació i explotació d’aquestes infraestructures, a mesura que es posen en explotació.

Tanmateix, en aquest període l’objectiu de no consolidar el deute de les societats en els comptes d’FCC limita la participació d’FCC Construcción per sota del 50% en aquests projectes. A més, la presència internacional, si bé comença a donar els seus fruits, encara és limitada a causa de les elevades necessitats de recursos financers, de personal i de temps que limiten la seva capacitat d’orientar-se cap al mercat internacional de concessions. Per això, a partir de l’any 2005 s’inicia un procés de reforç de recursos humans i financers, així com una estratègia de presa de control en les societats participades. Aquesta orientació culminarà amb la creació de GVI a principis del 2007.

El projecte de GVI suposa la constitució d’una societat que engloba un total de 17 autopistes (5 d’elles peatge a l’ombra i la resta peatges d’usuari), 6 ferrocarrils, 2 aeroports, 2 hospitals, 3 ports comercials i 4 esportius.

Aquesta cartera situa GVI com la primera societat de concessions de la Comunitat de Madrid per nombre de contractes i quilòmetres gestionats, la tercera a nivell nacional en quilòmetres i la primera en nombre de concessions, i la cinquena a nivell mundial en nombre de concessions –segons el rànquing del Public Works Financing.

Estratègia de GVI

Actualment GVI posseeix una cartera ben diversificada per productes i un alt nombre de concessions, de les quals més del 90% són a Espanya.

Amb aquest punt de partida, GVI afronta el repte de llançar-se al mercat internacional de concessions amb l’objectiu de convertir-se en la referència capdavantera en el mercat de la gestió d’infraestructures. Per això compta amb els referents d’un soci expert en el sector de les infraestructures -FCC Construcción – i un soci expert en finançament –Cajamadrid- que li aporten estratègicament el know-how necessari i la capacitat financera per fer front a projectes a escala internacional.

Es tracta d’aconseguir una mida òptima a termini mitjà, aprofitant l’orientació d’FCC cap a Europa i localitzar activitat concessional en el mercat nord-americà, en què es generaran en un futur proper les oportunitats més importants. Amb això GVI té com a objectiu estratègic la generació de valor per als seus accionistes a través de la gestió de la seva cartera d’actius actuals i futurs, de manera que pugui sortir a la borsa en breu.

Diversificació geogràfica i suport d’FCC CO

Per aconseguir els objectius marcats es fa necessària una triple orientació basada en: aliances estratègiques de mitjà i llarg termini, que permetin optimitzar els recursos humans i materials en fase d’oferta i el seu posterior desenvolupament; la cerca de factors que accelerin la corba d’aprenentatge per a GVI com a organització, i mantenir un estret contacte amb les administracions públiques en tot l’àmbit geogràfic.

En aquest sentit, pren una rellevància especial en aquest marc la col·laboració amb ALPINE a Europa de l’Est, la cerca de socis locals constructors, socis operadors, enginyeries, etc.

GVI se centrarà principalment en infraestructures de transport, d’inversió superior als 100 milions d’euros, en països amb prou seguretat jurídica i políticament estables, sense risc de tipus de canvi i classificació creditícia mínima d’investment grade. Es buscaran alternatives que generin capacitat de continuïtat al país en qüestió, cosa que també tindrà relació amb la capacitat i el paper que FCC Construcción i Cajamadrid tinguin a la zona.

Principalment es focalitzarà a Nord-amèrica, Costa Rica, Panamà i Xile, la Unió Europea i Europa de l’Est i Espanya. FCC Construcción actuarà complementàriament en aquelles oportunitats a les quals, per diferents raons, decideixi no anar.

Línies estratègiques de creixement de GVI

L’objectiu d’aconseguir una mida adequada en un termini mitjà, així com una cartera d’actius amb diferents períodes de maduració, exigeix la compra d’actius, tant de nou desenvolupament, a través de licitacions –anomenats col·loquialment greenfields- com actius ja en explotació mitjançant privatitzacions (anomenats brownfields), adquisicions o reorganitzacions de l’actual cartera.

En general els processos de licitació fora d’Espanya són llargs i costosos, i necessiten equips multidisciplinaris durant períodes de temps superiors a un any. La taxa d’èxit d’aquestes licitacions és baixa, per la qual cosa el nombre de projectes que cal licitar ha de ser alt.

Els recursos humans, clau del projecte

Els objectius de creació de valor per a GVI en els propers anys seran perfectament factibles en el termini de 5 a 7 anys, per tres raons: la decidida voluntat dels socis (FCC i Cajamadrid) que GVI sigui una referència en el mercat concessional mundial, perquè hi ha un marc adient a molts països en què el sector de les concessions és emergent i perquè GVI té un equip d’alta capacitat i experiència que desenvolupa la feina amb molta il·lusió i dedicació.

Reparalia celebra el seu setè aniversari amb tots els seus treballadors

Reparalia SA és l’empresa d’FCC Construcción especialitzada en la gestió integral de reparacions, manteniment, reformes i obres.

La seva activitat se centra en tres segments del mercat: companyies d’assegurances, en què l’empresa és especialista en la gestió de sinistres, adequació i posada a punt de locals comercials amb empreses i cadenes que compten amb nombroses botigues a qualsevol part del món, així com el manteniment integral de locals per a empreses d’implantació nacional.

Reparalia va iniciar la seva activitat l’any 2000 amb una plantilla de 50 treballadors i 2.800 professionals. Actualment la companyia compta amb sis direccions territorials a Madrid, Oviedo, Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, una plantilla de 223 treballadors i una xarxa de 3.407 professionals distribuïts per tota la geografia nacional.

El 8 de maig passat, coincidint amb el setè aniversari de l’inici de la seva activitat, Reparalia va celebrar amb tots els seus empleats el bon funcionament de l’empresa i va organitzar un esdeveniment en cada una de les seves direccions territorials, en què el director general, Jaime Asua, va aprofitar l’ocasió per transmetre el seu reconeixement a tota la plantilla i animar-los a continuar amb “afany de servei, tenacitat i confiança”.